Fundat pel monarca Jaume II el Just en 1298 per a l'orde cistercenc, el monestir està situat a la localitat de Simat de la Valldigna (València).

Segons la tradició, este rei, després de les lluites contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, quan va passar per esta vall, anomenada aleshores Alfàndec, i impressionat per la seua fertilitat i bellesa, es va dirigir al seu capellà fra Bononat de Vila-seca, abat de Santes Creus, i va dir: “Vall digna per a un monestir de la vostra religió”, i va contestar l'abat: “Vall digna!”.

Jaume II el Just, va haver de considerar-ho així quan el 15 de març de 1298 va promulgar l'orde amb la concessió de les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca. Des d'aleshores esta vall rep el nom de VALLDIGNA.

L'arquitectura del monestir de la Valldigna i la lectura que hui encara podem fer de les seues importants restes expressen, en tres etapes constructives, els millors moments del seu esdevenir. La implantació gòtica del segle XIV que conforma l'estructura completa del conjunt al voltant del claustre d'acord amb els cànons del Cister, la important renovació patida després de les greus destruccions del terratrémol de 1396, i la seua segona renovació i definitiu enriquiment després del nou terratrémol del 1644, amb substitucions completes i noves dependències, ja d'etapa barroca, dels segles XVII i XVIII. A esta última època pertanyen l'actual temple i la capella de la Mare de Déu de Gràcia.

L'any 1835, amb la Desamortització, té lloc l'exclaustració, i el monestir, que encara funcionava com un senyoriu, és abandonat pels monjos i venut a particulars.

El cenobi es convertix així en una explotació agropecuària particular, i, en conseqüència, comença el seu espoli i destrucció patrimonial. La majoria dels seus edificis són derrocats. Els carreus dels arcs, les lloses dels paviments es venen com a material de construcció, els arcs gòtics del claustre alt del palau de l'abat s'incorporen a l''arquitectura de la mansió del Canto del Pico a Torrelodones (Madrid). Altres peces passen a les parròquies de la comarca, i els fons documentals es dispersen seguint els passos dels monjos exclaustrats.

En 1991 la Generalitat Valenciana adquirix el monestir i l'acreixenta al domini públic, i comencen així les intervencions en el cenobi a través d'un pla director que encara està executant-se.

En 1999, per acord del Govern Valencià, es crea la FUNDACIÓ JAUME II EL JUST, encarregada de la gestió i posada en valor del conjunt monacal. A partir d'este moment, les actuacions per a la seua recuperació adquirixen un fort impuls restaurador amb l'habilitació de l'almàssera i el portal nou, així com distintes intervencions en l'església de Santa Maria, edifici principal del conjunt, i es procedix a l'obertura al públic del recinte per a la seua difusió.

Tot això permet convertir el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna en un centre cultural de referència i punt d'unió sentimental de tots els valencians.

La Fundació de la C.V. Jaume II el Just ha continuat amb la labor de restauració i recuperació del cenobi, intervenint en els diferents edificis que ho conformen: locutori, refectori, palau de l'abat, església, font dels tritons, capella de la Mare de Deu de Gràcia, etc.

A més, la fundació ha realitzat diferents excavacions arqueològiques en el recinte del monestir, procedint-se a l'estudi, classificació i restauració del material arqueològic exhumat després d'anys d'excavacions en el recinte.

L´almàssera s'ha transformat albergant el Centre d'Interpretació de la Valldigna, que ofereix als visitants un millor coneixement del Reial Monestir i els ensenya a interpretar l'espai que visiten. El centre d'interpretació realitza un recorregut a través de la història mitjançant l'exhibició de peces resultat de les diferents excavacions arqueològiques realitzades en el cenobi. Una sèrie de panells expliquen la història des de la seua fundació fins a l'actualitat, la seua relació amb l'ordre del císter i fins a personatges famosos que han tingut presència en la història de la Valldigna.
La Fundació dota d'activitat cultural el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna programant exposicions en el refectori, concerts en l'església i altres activitats de caràcter científic i congressual que solen realitzar-se en l´almàssera.